miércoles, 18 de diciembre de 2013

El Cant de la Sibil·la 2009 - l'Ermita de Santa Anna Gandia

El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa. Fou prohibit després del Concili de Trento (1545-1563), tot i que s'ha pogut seguir representant durant les Matines de Nadal, la missa de la nit de Nadal, a totes les esglésies deMallorca i a l'Alguer, de manera pràcticament ininterrompuda. Entre les representacions actuals més destacades es compten la de la catedral de Mallorca,[3] la del Santuari de Lluc la que cada any, des del 1998, fa Maria del Mar Bonet a l'església de la Bonanova.


La sibil·la, paraula que deriva de Διὸς i βουλή, que voldria dir consell de Zeus, és un personatge de la mitologia grega i romana. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats —a través de complexos ritus— per a conèixer l'esdevenidor.





El grupo valenciano interpretará la versión valenciana, como preludio a la Navidad, el viernes 30 de noviembre a las 19.30h en la Catedral de Valencia y el sábado 1 de diciembre a las 20.30h en la Iglesia de Santa Bárbara de Madrid.
El Canto de la Sibila es un canto profético que antiguamente se escenificaba la noche de Navidad en diferentes catedrales de la Península, especialmente de la Antigua Corona de Aragón. La tradicional representación de este drama paralitúrgico, que de tanta popularidad gozó, perdió su práctica con el Concilio de Trento, manteniéndose aún hoy en Mallorca y el Alguer. De las muchas versiones que se conservan del Canto de la Sibila se restaura en estos conciertos la versión valenciana, con las influencias que sobre ella ejerció la tradición toledana y sus vinculaciones con la mallorquina, declarada en 2010 por la UNESCO Patrimonio Inmaterial de la Humanidad.



martes, 10 de diciembre de 2013




 LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

La Constitución española de 1978 es la norma suprema del ordenamiento jurídico del Reino de España, a la que están sujetos los poderes públicos y los ciudadanos de España, en vigor desde el 29 de diciembre de 1978.
  

1. Liberalisme i constitucionalisme.
Els estatuts d'autonomia.
2. La Guerra del Francès.
La Constitució de Baiona (1808).
La Constitució del 1812.
3. El regnat d'Isabel II.
L'Estatut Reial (1834).
La Constitució del 1837.
La Constitució del 1845.
La Constitució del 1856.
4. El Sexenni Revolucionari.
La Constitució del 1869.
La Constitució del 1873.
5. La Restauració.
La Constitució del 1876.
6. La Segona República espanyola.
La Constitució del 1931.
L'Estatut de Catalunya del 1932.
Projectes als Països Catalans.
Altres estatuts de l'Estat espanyol.
7. El franquisme.
Las "Leyes Fundamentales del Reino".
8. La transició cap a la democràcia.
La Constitució del 1978.
L'Estatut de Catalunya del 1979.
Altres estatuts dels Països Catalans.
Altres estatuts de l'Estat espanyol.
9. Institucions parlamentàries.
El sistema constitucional espanyol.
El sistema estatutari català.


Un dels principis bàsics del liberalisme polític és l'existència d'una constitució escrita, que garanteixi les llibertats i estableixi les pautes d'organització d'un règim democràtic.
La constitució és la llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
En la història contemporània de l'Estat espanyol s'han anat succeïnt diverses constitucions, des de la primera de 1812 fins a l'actual de 1978.
A part de les constitucions cal destacar els estatuts d'autonomia, que regulen l'ordenament político-administratiu de les comunitats nacionals i regionals de l'Estat.