LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

La Constitución española de 1978 es la norma suprema del ordenamiento jurídico del Reino de España, a la que están sujetos los poderes públicos y los ciudadanos de España, en vigor desde el 29 de diciembre de 1978.

  

1. Liberalisme i constitucionalisme. - Els estatuts d'autonomia. 2. La Guerra del Francès. - La Constitució de Baiona (1808). - La Constitució del 1812. 3. El regnat d'Isabel II. - L'Estatut Reial (1834). - La Constitució del 1837. - La Constitució del 1845. - La Constitució del 1856. 4. El Sexenni Revolucionari. - La Constitució del 1869. - La Constitució del 1873. 5. La Restauració. - La Constitució del 1876.

6. La Segona República espanyola. - La Constitució del 1931. - L'Estatut de Catalunya del 1932. - Projectes als Països Catalans. - Altres estatuts de l'Estat espanyol. 7. El franquisme. - Las "Leyes Fundamentales del Reino". 8. La transició cap a la democràcia. - La Constitució del 1978. - L'Estatut de Catalunya del 1979. - Altres estatuts dels Països Catalans. - Altres estatuts de l'Estat espanyol. 9. Institucions parlamentàries. - El sistema constitucional espanyol. - El sistema estatutari català.

Un dels principis bàsics del liberalisme polític és l'existència d'una constitució escrita, que garanteixi les llibertats i estableixi les pautes d'organització d'un règim democràtic.

La constitució és la llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.

En la història contemporània de l'Estat espanyol s'han anat succeïnt diverses constitucions, des de la primera de 1812 fins a l'actual de 1978.

A part de les constitucions cal destacar els estatuts d'autonomia, que regulen l'ordenament político-administratiu de les comunitats nacionals i regionals de l'Estat.