El Cant de la Sibil·la 2009 - l'Ermita de Santa Anna Gandia

El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa. Fou prohibit després del Concili de Trento (1545-1563), tot i que s'ha pogut seguir representant durant les Matines de Nadal, la missa de la nit de Nadal, a totes les esglésies deMallorca i a l'Alguer, de manera pràcticament ininterrompuda. Entre les representacions actuals més destacades es compten la de la catedral de Mallorca,[3] la del Santuari de Lluc la que cada any, des del 1998, fa Maria del Mar Bonet a l'església de la Bonanova.

La sibil·la, paraula que deriva de Διὸς i βουλή, que voldria dir consell de Zeus, és un personatge de la mitologia grega i romana. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats —a través de complexos ritus— per a conèixer l'esdevenidor.

El grupo valenciano interpretará la versión valenciana, como preludio a la Navidad, el viernes 30 de noviembre a las 19.30h en la Catedral de Valencia y el sábado 1 de diciembre a las 20.30h en la Iglesia de Santa Bárbara de Madrid.

El Canto de la Sibila es un canto profético que antiguamente se escenificaba la noche de Navidad en diferentes catedrales de la Península, especialmente de la Antigua Corona de Aragón. La tradicional representación de este drama paralitúrgico, que de tanta popularidad gozó, perdió su práctica con el Concilio de Trento, manteniéndose aún hoy en Mallorca y el Alguer. De las muchas versiones que se conservan del Canto de la Sibila se restaura en estos conciertos la versión valenciana, con las influencias que sobre ella ejerció la tradición toledana y sus vinculaciones con la mallorquina, declarada en 2010 por la UNESCO Patrimonio Inmaterial de la Humanidad.